Aquesta cita està extreta del llibre UNA ESCOLA PER AL POBLE, publicat el 1999 per l’Escola Șanț Francesc de Ferreries. Pere Melis hi va escriure la introducció. Seguidament s’ofereix el text complet.
L’estimat i recordat Bisbe de Menorca D. Miquel Moncada, el dia 3 de febrer de 1971, em va anomenar Secretari Tècnic de la Delegació Diocesana d’Ensenyança, de la que era Delegat Mn. Cristòfol Vidal. Era el temps de la promulgació de la Llei d’Educació de Villar Palasí en què es va fer present l’EGB. Els col·legis havien de tenir noves estructures i per poder reunir unes condicions adients s’havien de reunir unes condicions “sine qua non”, és a dir, sense les quals no hi havia res a fer.
Vaig visitar tots els col·legis privats de Menorca per coordinar esforços a fi d’conseguir una qualificació positiva per a tots ells. La diòcesi, a més, tenia en aquells moments un Patronat d’Ensenyança del que formaient part una escola a Es Castell, una altra a Alaior i una tercera a Sant Joan de Missa. Aquestes escoles es van haver de tancar per falta de mitjans, conscients que la nostra diòcesi no estava preparada per a regentar col·legis.
Així les coses, vaig visitar l’escola de Ferreries on les Germanes franciscanes, amb molt de sacrifici, feien un gran bé en aquest poble des de la seva arribada l’any 1921. Però les religioses no es veien en cor de fer les reformes necessàries per a l’adequació a la nova llei. La diòcesi es podria fer càrrec de dita escola com a Titular?
Vaig perdre moltes hors de dormir. Reunions i més reunions. Les Dominiques van acceptar venir a Ferreries per assumer la direcció del centre amb la col·laboració de les franciscanes, i la titularitat del centre l’assumai l’Església de Menorca. Jo no ho acabava de veure clar, però….
Mai he conegut una persona amb una dèria més forta com la d’en Cristòfol Vidal, el meu delegat aquells anys i llavors rector de Ferreries. Empès per ell vaig tenir contactes amb molta gent del poble i, sobretot, amb els pares dels alumnes de l’escola que van comprendre que l’escola només seria una realitat si ells la volien. Amb gran entusiasme van fundar i dur endavant la seva Associació de Pares i Mares com estaló del nou col·legi.
Tot el seu fervor em va fer entendre que es podia fer un miracle. I el miracle es va fer a pesar de molts d’entrebancs i qualque traveta.