Cristòfol Vidal va néixer el 19 d’abril de 1941 a Es Migjorn Gran. La imatge superior és de 1954 quan ell tenia 13 anys. Visita de la Mare de Déu del Toro al poble.
Vaig néixer i créixer dins la família Vidal Barber. La meva mare, na Maria, després de tretze anys de matrimoni amb en Cristòfol, quedà viuda als trenta-nou anys. El meu pare va morir el vespre de Nadal de 1941, després que els meus germans tornessin de matines. La mort el va sorprendre mentre ell jugava al llit amb el seu fill petit (Cristòfol); tenia quaranta-quatre anys. La meva mare va quedar al càrrec de cinc fills, el major dels quals tenia tretze anys i el més petit vuit mesos.
Sempre vaig admirar mumare, aquella dona callada, forta, valenta davant les contrarietats, i feinera. Tot el dia debanava des de bon matí fins al vespre. Ella m’ensenyà a resar. Cada diumenge anava a missa primera a les sis i mitja del matí.
Com Isaïes, Jeremies, sant Pau i molts altres, agraït també puc dir: “Déu em va escollir des de les entranyes de la marę i em va cridar per la seva gràcia” (Gàlates 1, 15). Des de molt petit els meus jocs preferits eren jugar a dir missa i fer processons dins el pati de ca nostra.
Testimonis que em van marcar
Als sis anys vaig fer la primera comunió i molt prest vaig començar a ser escolanet. Tenia una gran il·lusió de poder servir la missa al rector mossèn Josep Salord i al vicari mossèn Miquelet Pons. Aquest era molt vell i cec, i jo no entenia que en celebrar la missa girés els fulls del missal, ja que no hi veia! M’encantava donar-li la mà per pujar els esgraons del presbiteri i acompayar-lo pel carrer per anar a ca seva.
Durant les vacances venia el seminarista major Llorenç Olives. El 1950 s’incorpora com a vicari mossèn Antoni Moll Camps. A tots ells els admirava i volta imitar-los, eren vertaders testimoniatges.
La meva catequista va ser la senyora Paca Camps, que a més de fer-nos aprendre de mémoria el catecisme, ens contava qualque tros de la història sagrada, cosa que ens agradava molt. Quan tenia els seus nebots Jesús i Maria Jesús Moll, em cridava per anar a jugar amb ells dins el pati de ca seva, on hi havia una gran figuera amb un engronxador i un ginjoler que feia gínjols grossos i bons.
Les religioses dels Sagrats Cors acollien al seu convent els fillets I les filletes de la parròquia. Cada diumenge capvespre anàvem a passejar a sa Muntanyeta i cada mes fèiem l’hora santa a la seva capella. Elles també duien el moviment infantil Los Niños Reparadores, on fèiem reunions i visita al Santíssim. Les religioses eren referent de fe per a tots.
Les religioses dels Sagrats Cors havien arribat as Migjorn el 1934 i hi van fer fins el 2000.
L’octubre de 1951 hi va haver canvi de rector. Va arribar a la parroquia mossèn Bartomeu Febrer, capellà molt dinàmic i petit d’estatura. Als al·lots i a les al·lotes ens encantava. Els dies que no hi havia escola ell organitzava una excursió a llocs desconeguts per nosaltres, i de tornada entràvem a l’església a fer la visita al Santíssim. A la catequesi, després de fer els grups on apreníem de memòria el catecisme, ens reunia a tots i escenificàvem en el presbiteri algun passatge evangèlic, i a final de curs repartia premis per a tots. El dia de Sant Cristofolet ell organitzava la festa a sa Plaça amb jocs com rompre l’olla i altres jocs populars.
Als onze anys vaig entrar al Seminari de Ciutadella
L’estiu de 1952 el senyor Febrer em feia classes particulars per poder presentar-me a l’examen d’ingrés al seminari. El vaig aprovar i als onze anys, tots dos ben joiosos, el mateix rector m’acompanyà al Seminari Diocesà a Ciutadella.
Durant les vacances de Nadal i de Pasqua cada dia amava a la Rectoria i l’ajudava en les feines de preparar les celebraciones de l’Església, i en les vacances destin m’ajudava a fer els deures que ens donavan els superiors del Seminari. Sempre era un goig estar i treballar amb ell.
Es Migjorn, terra de capellans
Entre els anys 1959 I 1962 vam arribar a ser sis seminaristes durant tres o quatre cursos. Quan arribaven les vacances, en les celebracions de la parròquia, amb els nombrosos escolans, omplíem el presbiteri.
Escrit de Cristòfol Vidal Barber publicat el 2012 al llibre PORTADORS DE CRIST, editat per la parròquia des Migjorn Gran amb motiu del bicentenari de la seva creació, quan en Cristòfol n’era el rector. L’escrit es va publicar baix el títol LA MEVA HISTÒRIA DE SALVACIÓ.