Cristòfol Vidal va néixer el 19 d’abril de 1941 a Es Migjorn Gran. La imatge superior és de 1954 quan ell tenia 13 anys. Visita de la Mare de Déu del Toro al poble.
Vaig néixer i créixer dins la família Vidal Barber. La meva mare, na Maria, després de tretze anys de matrimoni amb en Cristòfol, quedà viuda als trenta-nou anys. El meu pare va morir el vespre de Nadal de 1941, després que els meus germans tornessin de matines. La mort el va sorprendre mentre ell jugava al llit amb el seu fill petit (Cristòfol); tenia quaranta-quatre anys. La meva mare va quedar al càrrec de cinc fills, el major dels quals tenia tretze anys i el més petit vuit mesos.
Sempre vaig admirar mumare, aquella dona callada, forta, valenta davant les contrarietats, i feinera. Tot el dia debanava des de bon matí fins al vespre. Ella m’ensenyà a resar. Cada diumenge anava a missa primera a les sis i mitja del matí.
Com Isaïes, Jeremies, sant Pau i molts altres, agraït també puc dir: “Déu em va escollir des de les entranyes de la marę i em va cridar per la seva gràcia” (Gàlates 1, 15). Des de molt petit els meus jocs preferits eren jugar a dir missa i fer processons dins el pati de ca nostra.
Als sis anys vaig fer la primera comunió i molt prest vaig començar a ser escolanet. Tenia una gran il·lusió de poder servir la missa al rector mossèn Josep Salord i al vicari mossèn Miquelet Pons. Aquest era molt vell i cec, i jo no entenia que en celebrar la missa girés els fulls del missal, ja que no hi veia! M’encantava donar-li la mà per pujar els esgraons del presbiteri i acompayar-lo pel carrer per anar a ca seva.
Durant les vacances venia el seminarista major Llorenç Olives. El 1950 s’incorpora com a vicari mossèn Antoni Moll Camps. A tots ells els admirava i volta imitar-los, eren vertaders testimoniatges.
La meva catequista va ser la senyora Paca Camps, que a més de fer-nos aprendre de mémoria el catecisme, ens contava qualque tros de la història sagrada, cosa que ens agradava molt. Quan tenia els seus nebots Jesús i Maria Jesús Moll, em cridava per anar a jugar amb ells dins el pati de ca seva, on hi havia una gran figuera amb un engronxador i un ginjoler que feia gínjols grossos i bons.