Amic Cristòfol, portador del Crist entre nosaltres
Cristòfol Vidal amb mossèn Francesc Vergés i Vives i Maria Dolors Amat. Ells dos s’apreciaven molt. Mossèn Francesc havia estat el promotor dels EMD a Barcelona. En Cristòfol l’havia convidat a una setmana de reflexió a Ferreries.
Amb en Cristòfol ens vam conèixer l’estiu de 1972 quan per telèfon ens va demanar una informació relacionada amb el Moviment dels Equips de matrimonis de la Mare de Déu, al qual nosaltres pertanyem.
En Josep Maria i jo vam ser enviats a Ferreries. Mossèn Cristòfol era aleshores un capellà molt jove, ple d’entusiasme, rector de la parròquia de Sant Bartomeu del poble de Ferreries. Un vespre tardoral i ventós, després de la nombrosa assistència de matrimonis a la trobada, ens va acollir a casa seva, un entorn auster però embolcallat d’un amor indescriptible. Ens tenia preparats 5 grups de matrimonis. Passats pocs dies vàrem començar l’acompanyament d’aquelles parelles, diverses en molts aspectes, però força interessades en participar.
A través del seu exercici sacerdotal exemplar vam anar descobrint l’imparable zel
apostòlic que el caracteritzava en un moment històric eclesial, amb un desig fervent d’aplicar les directrius del recent Concili Vaticà II. A nivell polític ens trobàvem a les darreries de la dictadura. S’esdevenien uns canvis socials remarcables.
Configurat en Jesús i l’evangeli, amb els braços oberts a les dificultats humanes, ens va mostrar una evident obertura als signes del temps.
Fins aleshores, nosaltres no havíem tingut mai un amic de nom Cristòfol, però amb el seu testimoni vam descobrir que, com el seu nom indica, era veritablement portador de Crist. El seu tracte afable i pacient ens esperonava vers els compromisos eclesials i socials.
El projecte del Col·legi de Sant Francesc d’Assís, integrat en la vida de les famílies i del poble em va posar a l’abast poder exercir la pedagogia escolar i familiar en un àmbit ple de disponibilitat, capacitat d’escolta, col·laboració i afany de creixement en els valors humans i cristians.
Amb el pas dels anys va passar per diferents parròquies, d’un cap a l’altre de Menorca. En tots aquests llocs em va demanar col·laboració per atendre famílies, pares i mares I els seus fills. El seu testimoni, tant arrelat en les actituds de Jesús, i l’evangeli m’han ajudat molt a créixer en el propi compromís cristià.
En Cristòfol ha estat l’amic incondicional que acompanya sempre i dona coratge en els moments difícils de la vida, un veritable pare en la fe.
L’amistat per a mi és un sagrament. Els amics, amb l’estima i l’amor incondicional, ens fem present el Crist entre nosaltres.
Pels cristians tota acció parteix de l’escolta atenta de la paraula i l’obertura als germans: «A vosaltres us he dit amics, perquè totes les coses que he sentit del meu Pare, us les he fetes saber» (Jo 15: 15).
L’amistat amb en Cristòfol ha fet present en nosaltres el pas del Senyor per la nostra vida. Amic fidel, la teva absència és per mi una presència. En el goig de la presència eterna del Senyor, prega per nosaltres!
Maria Dolors Amat
Barcelona, juliol de 2025