Amb 23 anys, i acabat d’ordenar capellà (juny 1964) el jove Cristòfol Vidal arriba a Ferreries (1 novembre 1964) per fer de vicari amb un rector d’empenta, Enric Enrich, de 31 anys. Només van estar junts 6 mesos, atès que dia 1 de maig de 1965, Enric Enrich seria destinat (desterrat) a la parròquia de Șanț Antoni de Fornells, en plena època de canvis derivada del Concili Vaticà II.
Guillem Coll, Llorenç Olives -impulsor de s’ermita- i Enrich Enric a Ferreries, els anys 60, abans de l’arribada de Cristòfol Vidal.
Enric Enrich seria rector provisional després de la mort del senyor Guillem (Mn. Guillem Coll Pelegrí) que va servir a Ferreries 25 anys des de 1939 fins 1964.
El senyor Guillem havia deixat una forta empremta entre la gent. Solia tenir el rebost de ca seva buit perquè tot el que tenia ho donava als necessitats. En aquells anys de postguerra i baix un règim franquista que havia aïllat el país del món i privilegiat les classes altes, la gent del poble sabia què era patir gana. El primer que arribava al portal del senyor Guillem rebia ajuda. Tenia el costum de jugar a ple amb els joves del poble, sotana posada, aixecada damunt els genolls.
1954. La Verge del Toro Peregrina a Binissuès (Ferreries). D’esquerra a dreta: Pepe Carreras (l’amo de Binissuès), Joan Morlà Seguí (l’amo de Santa Bàrbara), Juanita Coll, Mª Àngeles de Olives, el senyor Guillem Coll, en Toni de s’Almudaina i Ana Mª de Olives. Per més informació, consultar Imatges d’En Primer.
El senyor Guillem va morir amb 54 anys, el 18 de setembre de 1964, un mes i uns dies abans de l’arribada d’en Vidal, que va ser dia 1 de novembre.
En Vidal es va trobar un poble predominantment rural (un 58,2% feien feina al camp), i de forta arrel religiosa, que ja no passava les extremes necessitats de la postguerra. El 1963 s’havien iniciat les obres de la carretera de Cala Galdana i la Base Americana, i les primeres indústries emergien al poble (14,17%).
Font: L’Església de Santa Maria. 50 anys. Joan-Bosco Faner Bagur.