En el camí de la nostra vida,
com els deixebles d’Emmaús
vam compartir l’Eucaristia
i la fidelitat de la fe en Jesús.
La teva senyera era senzilla.
La humilitat per davant de tot.
El teu cor a tots acollia
sense fer-ne distinció.
Déu només veu a persones,
de totes elles en sap el nom.
No som ningú per a jutjar -les,
ni per tallar-lis un patró.
A l’escoltisme acompanyares
la nostra alegre joventut
i amb pas ferm ens animaves
a estar sempre tots a punt.
Tant com puc reivindica el nostre lema
i la teva vida ho ha demostrat.
No feies cap pas enrere,
malgrat les dificultats.
Present allà on feies falta,
als equips vas arribar,
i a un bon nombre de parelles,
vas ajudar -les a saber estimar.
En el equips vas trobar
aquesta perla preciosa,
per a tu eren gran valor
en ells trobaves amor i força.
La família primera església,
repeties insistent,
i amb la teva tossuda fermesa,
la catequesis familiar vas fer present.
A la pastoral de la salut,
com a bon samarità,
donaves la mà al desvalgut,
I les ferides curaves des de la solidaritat.
D’ un cap a l’altre de l’illa,
com a deixeble vas ser enviat.
I en el cor de l’església menorquina
la teva empronta has gravat
Avui amb el cor dolgut
el teu record n’és esperança.
Sabedors que des del cel
seguirás fent bonança.
Magda Bisbal.
Poema publicat al Full Parroquial del Carme (Maó) dia 27 de juliol de 2025.