En representació dels ex-caps escoltes, na Cati Sintes Espasa va llegir aquest text.
Carregat d’il·lusió
Avui amb el cor entristit, ens ajuntam per despedir-nos d’un bon capellà, però sobretot d’un home bo. En Vidal va arribar a la nostra parròquia carregat d’il·lusió, amb l’objectiu de transmetre i fer viure l’evangeli, i ho va fer sobretot, amb el seu exemple.
Sempre amb aquell somriure sincer, i un tant peculiar, amb l’emoció a flor de pell, ens va acompanyar uns anys molt importants del
nostre aprenentatge de vida com a consiliari de l’agrupament escolta.
Érem, en aquell moment, un grup de joves caps que intentàvem
dinamitzar diferents grups de fillets, filletes i joves de 8 a 17 anys.
Recordam amb alegria i satisfacció aquells anys de trobades, excursions,
campaments, … el contacte amb la natura i el nostre compromís amb el
poble i el món que ens envolta. Però sobretot recordam l’acompanyament
d’en Vidal per guiar-nos i caminar junts per posar el nostre granet d’arena
per aconseguir un món millor.
El nostre lema escolta SEMPRE A PUNT també va ser el seu. Era una
persona feinera, humil, propera, sensible, tenaç… servidora dels més
desprotegits. Sempre a punt per estendre una mà per ajudar a qualsevol,
a punt per emprendre sempre noves propostes…Esteim molt agraïts d’haver-lo tingut al nostre costat aquests anys d’escoltisme. El seu testimoni ens ha ajudat a ser millors persones. Gràcies, Tòfol! Descansa en pau.
Volem acabar llegint el darrer missatge de Sir Robert Baden Powell, fundador de l’escoltisme; pensam que les seves paraules podrien ser molt bé les d’en Vidal i s’hi sentiria molt identificat.
ANTICS ESCOLTES DE L’AGRUPAMENT DE SANT LLUÍS
Trobarem a faltar el teu somriure
Na Lola Mir va llegir aquest missatge en nom de la comunitat cristiana de Sant Lluís.
Només unes paraules dedicades a en Vidal, com li dèiem noltros.
Què podem dir que no hagin dit altres, ja?
Ell va ser es nostre rector durant catorze anys. Catorze anys en els que vam tenir un tracte molt estret: preparació de la catequesi, celebracions de campaments parroquials, reunions, consells parroquials, estalonant l’escoltisme…
Persona feinera, constant, lluitant per aconseguir una veritable comunitat i d’una sensibilitat extraordinària. De llàgrima fàcil i somriure obert, generós i entregat totalment a la seva missió evangèlica.
Ens hem sentit acollits, estimats, perdonats i encoratjats a viure segons la vida bona de l’Evangeli.
Gràcies, Tòfol.
Descansa en pau, estimat amic.