Si li demanaves “com vas decidir ser capellà?” et deia: “No ho vaig decidir… sempre vaig sebre que ho seria, des de petit”. Fermesa vocacional. Als 11 anys va entrar al Seminari. Als 23 va ser ordenat.
El dia que em van ordenar
23 anys. Ordenació de prevere, al pati de Cal Bisbe (Ciutadella, Menorca) acompanyat de la seva família. Primera fila: Sa mare, Maria Barber Moll, ell, Cristòfol Vidal Barber, i el seu germà Francesc.
El bisbe monsenyor Bartomeu Pascual Marroig, als seus nonata anys, el diumenge 28 de juny de 1964, a les deu del matí, a la seva capella particular del palau episcopal a Ciutadella, m’ordenà de prevere, cerimònia en la qual van participar la meva família i els seminaristes.
Després, amb l’autocar, vam tornar as Migjorn, i en arribar, a les dues del migdia, amb gran sorpresa vaig sentir repicar les campanes. El senyor Miquel (Anglada) m’esperava tot gojós, i quan vaig baixar de l’autobús m’abraçà; després ho féu el senyor Salord (Josep Salord i Farnés). L’endemà, festa de Sant Pere, a les onze, a la nostra Parròquia de Sant Cristòfol vaig celebrar la primera missa. Va ser una gran festa de tota la parròquia.
L’amistat amb Miquel Anglada
Foto: família Anglada.
L’octubre de 1962 (21 anys) vingué de rector mossèn Miquel Anglada. Jo ja era seminarista major, tonsurat. Durant les vacances ens trobàvem cada dia i parlàvem de vida sacerdotal i pastoral. En les celebracions feia de subdiaca i més endavant de diaca, on fruïa molt fent aquests serveis.
Anys 60. D’esquerra a dreta: Àngel Vidal Pelegrí, Cristòfol Vidal, Bartomeu Florit (capellà ferrerienc), els germans Llorenç i en Berto Vidal Pelegrí, al pati de Binicodrellet (Es Migjorn).
Els textos escrits per Cristòfol Vidal provenen del llibre Portadors de Crist, publicat per la Parròquia des Migjorn el 2012